dijous, 29 d’octubre del 2009

Fotografia retocada, GIMP a classe.






Xavi Parés
Míryam Roldán



Aquí amunt tenim la fotografia del 2on exercici, retocada pel Xavi i per mi.
Ens hem retallat les cares, que era la part que ens interesava, hem afegit colors i entonacions, a més d'omplir l'imatge amb els nostres noms i el nom de la nostra carrera.

Ha estat un plaer treballar amb tú, Xavi!
Gràcies per la teva paciència!

Fotografia retocada de colors, GIMP a classe.







Xavi Parés
Míryam Roldán



Aquesta foto també està retocada amb el programa GIMP i les seves opcions.
Com podeu veure, aquest és la segona part del 1er exercici.

El Xavi i jo ens hem volgut iluminar amb el programa GIMP, molt ampli en opcions per fer coses noves a les fotografies i petits canvis.
Com podeu comprovar respecte la primera fotografia,
hem canviat el color de la meva jaqueta, de verd a lila,
i la samarreta den Xavi de color negre i blau a color blaugrana.

Ens ha encantat aquest programa, hem treballat molt còmodes!

Fotografia, GIMP a classe.







Xavi Parés
Míryam Roldán



Avui a classe hem treballat les diferents opcions de la nostra càmera de fotos.

Hem estat una estona fent varies fotos entre nosaltres, provant les opcions de cada càmera.
A continuació n'hem triat una de totes aquestes. A la meva sortim el Xavi i jo.

Com a eina de treball hem començat a utilitzar el programa GIMP, que és un programa lliure que ens permet fer tot tipus de modificacions a la foto.

La foto que us vaig a adjuntar, com ja us he dit, sortim el Xavi i jo.
En un principi, tenia un tamany inicial de 3.264 x 2.448 píxels i pesava 1,93 MB.

Hem reduït el tamany i el pes de la foto, quedant ara amb un tamany i amb un pes de:
350 x 263 píxels i 81,5 KB.

Per fer tot aquest proces hem seleccionat l'imatge amb l'eina de selecció d'imatge que surt en un panell apart.
Després de tenir-la seleccionada, hem clicat l'opció Imatge>Escalar Imatge i hem modificat així la nostra imatge, tenint en compte la quantitat de píxels amb que treballàvem.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Joan Miró


"Un cuadro no se acaba nunca, tampoco se empieza nunca, un cuadro es como el viento:
algo que camina siempre, sin descanso. "


JOAN MIRÓ

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Cultura Lliure: 4 situacions per al debat.

Cultura Lliure i Programari Lliure: 4 situacions per al debat.


A continuació hi ha breument exposades 4 situacions que es succeeixen a les escoles del nostre país diàriament.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Comentari: INCORRECTA

Estic totalment desacord amb aquesta situació. No és només per part dels pares la queixa, sinò que hauria de ser el mateix centre qui és sentís avergonyit de demanar això els seus alumnes. Tan se'n val que sigui una pràctica de basquet com de futbol, no és gens necessari demanar als alumnes una marca concreta i un model determinat de bambes a gust del professor. No sabem com estan fetes, ni el qui les ha fet, per tant, són unes bambes com altres qualsevols.


B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

Comentari: INCORRECTA

Incorrecta també. Perquè de nou, estem imposant als nostres alumnes una cosa, que ni tan sols nosaltres sabem perquè la escollim. El Word és un programa processador de texts iguals a sobre propietari o menys bo que uns altres. No podem obligar als nostres alumnes a treballar amb programes que potser no tenen i s'han de baixar o fins i tot comprar. Sempre i quan tinguin les imatges sobre la terra enganxades en algun document de textos ja val.



C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Comentari: INCORRECTA

Incorrecta també perquè de nou és una impossisió. Quina seguretat té aquest professor de que l'alumne tindrà un Power Point versió 2.007? Si ho fa amb PowerPoint de versió normal, tothom ho tindrà i no hi haura problemes. A més el PowerPoint és un programa propietari a més els impossa fins i tot l'eina de 2.007.



D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Comentari: CORRECTA

Aquesta és per mí, la correcta. LLIBERTAT.

El fer de deixar entrar els teus alumnes a una botiga de records i agafar aquella postal que a ells més els hi agradi, els hi fa lliures de llibertat. Això és molt bo. A més i fent referència al tema, quan agafin aquesta postal, al fer-li la volta tindran el lloc que és i qui és l'autor d'aquesta foto. Qualcosa li dona la importància que cal tenir com a objecte de postal.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

¿Y tu? ¿Qué quieres ser de mayor?

"15 días en agosto" es un vídeo de "Tropofilms" en el que un niño reflexiona desde su prisma sobre una pregunta que le hacen constantemente ¿Y tu? ¿Qué quieres ser de mayor?

El seu referent és:
Gollus, 19 junio 2007.

Cultura lliure i programari lliure: CONCEPTES BÀSICS

Cultura lliure i programari lliure: CONCEPTES BÀSICS


1. "Gestió del Coneixement", vinculat al Departament de Justícia de la Generalitat.
Les imatges de les presentacions i els drets d’autor: Per aquest motiu, cal anar en compte a l’hora de fer les presentacions. Una cosa és la projecció de la presentació davant l’auditori en què no cal ser tan estrictes i l’altra és la publicació de les presentacions en repositoris d’Internet. En aquests casos, hi ha espais com ara Flickr, Wikimedia, etc. on es poden trobar infinitat de fotografies i il·lustracions llicenciades en Creative Commons que podem utilitzar segons els termes de la llicència i en molts casos només esmentant-ne l’autor. Una altra opció és eliminar les imatges que no puguem usar lliurement quan publiquem les presentacions a Internet.

2. Creative Commons (CC): És una organització dedicada a promoure l'accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual. La idea és que un músic, un escriptor, que vulgui distribuir en Internet la seva obra lliurement tingui un respatller legal per a fixar amb claredat quina usos permet de les seves obres i quins prohibeix. Per a això l'organització ha desenvolupat una sèrie de llicències modulars. Quan un autor posa una llicencia Creative Commons en la seva obra, dóna permís perquè es copiï i distribueixi. A més decideix si accepta que s'usi amb fins comercials o si deixa que es facin obres derivades.

**http://www.creativecommons.org/
(visita comprensiva de la web)

3. Introducció sobre software lliure:

Software lliure:

-És gratis, no s'ha de pagar.

-Es pot entrar en el Codi Font (és aquell codi o aquelles instruccions per tal de que el programa funcioni)

-És un software creat per molta gent cansada de sempre haver de pagar per les lliçències de programes que es necesiten. Ho fan sense ànim de lucre.

http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm

**Lectura del capítol 1 del llibre MAS,J. El software libre. Barcelona: Zero Factory. 2005. publicat, com és lògic, sota llicencia Ceative Commons

4. Un bon repositori de softs i programes lliures:
http://www.softcatala.org/

**Els programes i manuals d'ús també es poden trobar a: http://www.xtec.cat/formaciotic/suport és una mica complicat navegar-hi però hi ha molta informació.

dijous, 15 d’octubre del 2009

¿Què és per mi, l'educació?


¿Què és per mi, l'educació?




"La madurez del hombre,
es haber vuelto a encontrar,
la seriedad con que jugaba,
cuando era niño"







Tot i que trobu aquesta pregunta una mica ambigüa, dir-vos que per mi, l'educació és un periòde infinit, que s'agafa al nèixer i no deixem fins que morim.

És un dia a dia, de nous coneixements, paraules, imatges, moments, cançons, videos, que amb el pas del temps, anem aprofundint i anem guardant en la nostra memòria.

És molt important l'educació infantil perquè crec que "La madurez del hombre, es haber vuelto a encontrar, la seriedad con que jugaba, cuando era niño".

És un periòde d'aprententge, on els nens són comparats amb esponges, ja que absorveixen fàcil i ràpidament tot allò que sel's ofereix.



A continuació, us penjo l'audio amb cites de l'educació perquè pogueu escoltar-lo.





Fins aviat!


____________________________________________

Tot això, ho vam fer treballant amb el programa AUDACITY.

Audacity és un programa lliure i gratis que el trobem en el nostre ordinador dins l'apartat de Todos los programas-Multimedia.

És un programa multiplataforma de gravació i edició d'àudio, fàcil d'usar i lliure.


Característiques de l'AUDACITY:


  • Importar i exportar WAV, MP3 i Ogg Vorbis entre d'altres.

  • Gravar i reproduir sons

  • Editar usant les opcions de tallar, copiar i enganxar, i una opció Desfer il·limitada.

  • Efectes digitals

  • Eliminar sorolls.

  • Es pot programar qualsevol efecte musical o sonor, mitjançant el panell Nyquist, usant Xlisp.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Carta d’un nen a tots els pares del món




  • Carta d’un nen a tots els pares del món:


    NO em donis tot el que et demani. De vegades només demano per veure fins a quant puc aconseguir.

    NO em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

    NO em donis sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em demanessis les coses jo ho faria mes ràpid i més de gust.

    Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dóna-me’l, però també si és un càstig.

    NO
    em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els altres, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els altres, seré jo qui pateixi.

    Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

    NO diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per treure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

    Quan estiguis equivocat en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.

    Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes als teus amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també.

    Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas.

    Quan t’expliqui un problema meu
    NO em diguis: “No tinc temps per bajanades” o “Això no té cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

    Estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar com ho dius, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho.

    EN DEFINITIVA, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

el meu grup comú del racodelcontacontes

Hola a tots!

Ja estic aquí de nou!

I ho faig per una notícia molt important!

He creat un blog amb les meves amigues i companyes, que tracta sobre els contacontes infantils.

Arrel d'aquest blog volem treure profit d'activitats i jocs que podem desenvolupar amb lectures per als més petits.

A continuació us penjo el blink per aquells que ho vulgin mirar i perquè no, opinar!

http://elracodelcontacontes.blogspot.com/


Moltes gràcies i fins aviat!
I el vostre?
Què em convideu a mirar-lo?

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Gestionar la Informació. Principis bàsics.

Dins del Bloc de Gestió, hem treballat alguns principis bàsics i alguns recursos que podem utilitzar a l'hora de treballar amb internet i amb pàgines webs.

Concretament hem estat treballant amb l'agenda Notebook i el Delicious.com.
L'agenda Notebook és un recurs molt útil que es pot instalar fàcilment i serveix per poder guardar informació a la xarxa de pàgines webs del nostre interes.

D'altra banda, tenim el Delicious, que es crea a partir d'un conte de gmail i és una mena de bloc.
Un bloc on tu pots possar tants apartats com vulguis, ordenar la teva informació, tenir amics i fans, enterar-te de les últimes notícies del teu interés, i seleccionar de millor a pitjor tot allò que t'interesa realment. A més, et dona la facilitat de guardar informació on-line. Què vol dir això?
Que jo puc guardar-me un link, una pàgina, un text, una frase en el meu delicious, i el dia que jo vulgui desde l'ordinador que jo vulgui ho puc obtenir sense cap problema, perquè queda memoritzat a la xarxa.

Em va semblar molt útil tot i que al estar en anglès s'em van presentar una sèrie de dubtes i dificultats. Però vaig anar provant i ara ja tinc amics, vaig fer una entrada publicant aquest, el meu bloc, perquè tots els meus contactes puguin entrar, llegir el que possu i es clar, possar comentaris i publicar informació.

Aquesta ha estat la meva reflexió.
Crec que el Delicious ens serà molt útil al llarg de tot el curs, perquè el podem fer nostre i al nostre gust.

I tú? Què en penses?